Star Wars els últims jedis. Un exercici d'amor per la saga. Per Xavi G

Sols tinc elogis per aquesta meravella, per cada moment d’aplaudiment del públic, per cada cop que la pell és fica de gallina, per cada llagrima que et fa saltar...però sobretot degut a que és una carta d’amor valenta de Johnson a la saga, als fans i al cinema de ciencia ficció en general.

The Last Jedi és sent realment com una nova pel·lícula de la saga, cada pas conservador fet per la VII( que potser no deixava despegar del tot aquests nous personatges tot i no ser dolenta...) aquí és corregeix, s’ARRISCA(en majúscules) d’una forma gairebé del cinema d’autor i el que obté Rian Johnson és un del millors episodis de la saga o (personalment) el millor amb uns moment per al record que fan tremolar cada un dels seients del cinema.

Sense cap problema s’agafen diferentes temàtiques cinemàtiques( aventures, ciencia ficció, fantasia, bèl·lic,...) ques es duen al extrem i s’entrelliguen d’una forma magistral donant com a resultat una part final d’infart on actuen com a una sola i sense cap punt feble. La part visual és OR, una joia amb uns plans espectaculars gens pròpis d’una gran superproducció i més lligats a un treball més personal, que la fan ser diferent, inèdita, una raresa molt valuosa, dotant d’un imapcte i una força a cada escena clau per treure’s el barret i quedar parat amb la combinació amb la mítica bso de Williams immortal.

Cada un dels actors fa un treball magne, explorant als personatges, portant-los al extrem i fent-los seus, l’actuació de Hamill és brutal, grandiosa...per no parlar de la difunta Fisher, casi un homenatge. Les noves incorporacions llueixen genials i brillants, totalment justificades. La trama és totalment nova, i no segueix cap de les mil teories d’internet, és una sorpresa seguida d’una altra, que arrisca i guanya, que sap incorporar gags humorístics realment enginyosos sense que el resultat sembli un circ.
Som testimonis d’uns girs argumentals incendiaris que fan avançar la saga de forma diferent sense caure en la repetició i que ens deiexen amb l’emoció de voler veure el que vindrà ( la pel·lícula tot i ser la més llarga de la saga, passa volant, en vols més...).
The Last Jedi és un cop de puny gegant damunt la taula que fa callar moltes boques, arregla sense cap problema errors de l’anterior i en canvia el rumb, és carrega alguna “anada de bola” de Lucas als episodis 1,2 i 3 i manté per suposat la filmació amb film clàssic, els animatrònics i tots els elements puristes amb la marca Star Wars(“gazapos” inclosos).

No obstant un missatge retrona per tota la pel·lícula que molts personatges pronuncien i que sembla que ens ho diuen a nosaltres mateixos: el passat ja és cosa del passat, deixem avançar la saga sense fanatismes cap a nous rumbs i no fem que caigui en un estancament nostàlgic reiteratiu que no avança...disfrutem dels nous personatges que ara són els principals i enterrem als anteriors(amb tots els respectes i parlant com a gran fan) mantenint-los en el record més bonic i sabent que van tenir la seva etapa.

Aquesta pel·lícula és un regal, un tresor per als seguidors de la saga o per qualsevola amant de la ciencia ficció...que va molt més enllà del purament comercial i ofereix un entreteniment de 1a classe.... Sols espero que ho passeu tant bé com jo ho he fet CORREU AL VOSTRE CINEMA A VEURE-LA!!!!!